L'escriptura matemàtica com a competència

En aquesta cinquena sessió del curs, la Gara ens ha presentat com treballar l’escriptura de les matemàtiques a partir de les propostes didàctiques de tres articles, i especialment del primer:

A l’article es fa una proposta d’activitats pròpiament d’escriptura, on es treballa la importància de la lògica tant en el llenguatge com en les matemàtiques. Es planteja el raonament deductiu: com a partir de catgories generals podem fer afirmacions sobre casos particulars. Un exemple d’ús implícit de la lògica el trobem a una respota típica d’un exercici de Batxillerat:

La funció \(f(x)=x^2+3\) és creixent en \((0,+\infty)\), perquè la primera derivada de la funció és positiva en aquest interval.

Com diem, aquí apareix de manera implícita les següents premisses:

  • Tota funció tal que la seva primera derivada sigui positiva en un interval és una funció creixent en aquest interval.
  • La funció \(f(x) = x^2+3\) té primera derivada positiva en l’interval \((0,+\infty)\).

I la conclusió “la funció f és creixent en l’interval \((0,+\infty)\)”.

La proposta didàctica dels articles busca fer explícita aquesta lògica a través de l’escriptura matemàtica. Es comença llegint un capítol d’«El curiós incident del gos a mitjanit». Es plantegen un conjunt d’activitats per a 4t d’ESO sense dificultat teòrica (es treballa en base a continguts de divisibilitat propis de 1r d’ESO), ja que l’objectiu és centrar-se en el llenguatge i la lògica.

En el primer bloc d’exercicis, es comprova que diversos nombres són múltiples d’altres a través de quatre passos:

  1. Establir un pla. Què volem resoldre i com ho podem fer?
  2. Resultats teòrics generals. Quins conexiement previs tenim sobre el que volem resoldre?
  3. Càlculs sobre el cas particular d’interès. Les dades inicials s’ajusten al que volem comprovar?
  4. Conclusió. Escriure la solució (afirmació particular), fent explícit tot el procés.

En el segonn bloc, l’objectiu és obtenir enunciats generalitzats:

  1. Pas previ: es busquen casos particulars i s’estableix un pla.
  2. Pas intermig: es resol algebraicament, arribant a una generalització.
  3. Pas final: s’escriu la solució.

Si al buscar casos particulars arribem a un contraexemple, passem directament a escriure la solució.

Què s’observa al portar a la pràctica aquesta tipologia d’activitats? En les activitats del primer bloc, l’alumnat sap resoldre els exercicis, però presenta dificultats a l’hora d’escriure la conclusió (moltes vegades ni tan sols hi és), en l’expressió (que pot ser deficient) o en una resolució correcta però massa extensa, amb informació innecessària. Pel que fa a les del segon bloc, s’observen més dificultats, com otorgar valor de prova a un cas particular, ús deficient del llenguatge algebraic o manca d’argumentació per arribar a la conclusió.

En conclusió, hem vist que és necessària la realització de pràctiques de lectoescriptura de matemàtiques, utilitzant el seu substrat lògic. Hem d’ensenyar a pensar i a expressar-se de forma raonada, a encadenar arguments que portin a la solució d’un problema i a expressar-lo de manera clara. No podem deixar que els alumnes hi arribin per si mateixos: alguns aconseguirant aprendre a raonar la resposta per si mateixos, però la majoria no, i necessiten el nostre acompanyament per arribar-hi.

A la segona part de la sessió, ens hem repartit en dos grups i, seguint les orientacions plantejades a la sessió anterior, hem començat a dissenyar dos projectes liderats per les matemàtiques: un centrat en la criptografia i un altre en la comparació de sistemes electorals. Seguirem treballant-hi a la propera sessió!