A la penúltima sessió del curs, l’Octavi ens ha presentat la pràctica de l’evocació, a partir del llibre d’Héctor Ruiz «¿Cómo aprendemos?» i materials del blog Profes Made in UK, dedicat a comentar artícles i llibres d’educació.
Hem començat revisant el model modal de la memòria sensorial, de treball i a llarg termini, enllaçades a través dels processos de codificació i evocació. També hem comentat:
- l’organització de la informació,
- la diferència entre novells i experts (amb coneixement del camp, amb significat, ben organitzat i connectat entre ell i relacionat amb múltiples contextos),
- els processos de l’aprenentatge (obtenció i codificació de la informació, conservació i consolidació, evocació),
- estratègies d’estudi (com a un dels principals factors per al rendiment acadèmic).
Finalment, i ja centrant-nos en l’evocació, hem vist que consisteix en passar informació de la memòria a llarg termini a la memòria de treball i que requereix més esforç que simplement repassar o rellegir. També genera més frustració, però d’altra banda és més efectiva. Vam veure quan, com i per a què utilitzar l’evocació, amb algun exemple de dinàmica a l’aula. L’Octavi va presentar també dos intents que va fer a l’aula aquest últim mes, explicant què li ghavia funcionat i què no.
Hem conclòs, en tot cas, que hi ha poca recerca específica de l’ús de l’evocació en l’àmbit matemàtic.
Després hem encetat una discussió que ens ha ocupat gairebé tota la sessió sobre què entenem generalment per memorització i evocació, quin temps voldríem dedicar-li des de l’aula de matemàtiques i de quina manera. També hem mirat de relacionar els conceptes d’evocació amb la dimensió o procés matemàtic d’establir connexions dins de les matemàtiques (intra- o inter-blocs), que correspondria amb les competències 7 i 8, hem revisat breument els «Principios de enseñanza» de Barak Rosenshine (2012), amb les seves pràctiques recomanades (pàgines 6 i 7), i hema cabat parlant de motivació, autoconcepte i mentalitat fixa o variable a partir del llibre de l’Héctor Ruiz i connectant amb el «Mathematical mindsets» de la Jo Boaler, i de mapes conceptuals i tècniques d’estudi.
No hem pogut dissenyar activitats (la discussió s’ha allargat molt!), però tanquem la sessió dient que tota activitat ens pot permetre l’evocació i és sempre un bon moment per recuperar coneixements adquirits anteriorment i connectar-los amb allò que s’està treballant. La Victòria ens llança un repte: al acabar el curs amb els alumnes, fer un mapa conceptual de tot el què han après.
En aquesta sessió, també hem comentat algunes activitats manipulatives que hem fet l’últim mes, seguint l’última sessió sobre el laboratori de matemàtiques: matemàtiques i màgia, ús de geoplans, activitats de probabilitat, introducció a l’àlgebra amb material manipulatiu…
També hem estat discutint diverses estratègies i models per introduir els nombres enters, com ara:
- Comptadors (Nrich).
- Ús de la propietat commutativa i distributiva.
- Strange bank account (Nrich)
- Els tres actes dels enters (Pablo Beltrán-Pellicer)
- Model de la recta numèrica.
- La recopilació del Cambridge Espresso sobre els nombres enters.
A la propera sessió tanquem el curs amb una presentació de Lluís Albarracín sobre problemes de Fermi.